El apellido de las mujeres
- Jordi Coll

- 22 ago 2025
- 3 Min. de lectura
Hi ha llibres que quan els comences a llegir l´autor/a ja t´hagués atrapat de forma inexorable i ja saps que el devoraràs de cap a peus sense importar les pàgines que tingui. I aquest és un d´ells. Quan vaig acabar el primer capítol (molt curt, per cert) vaig exclamar amb veu alta “Això es començar un llibre. Genial”. La setmana passada el vaig acabar amb aquell sentiment que fa que les darreres pàgines les llegeixis a poc a poc perquè no vols que el llibre s´acabi.
La història d´una saga de dones italianes del segle passat que no porten el cognom al DNI. El porten a l´ADN, un ADN construït a cops per l´autoritat del pare, per la disciplina familiar, construït per desenganys, per pors, inseguretats, incerteses i gelosies que malgrat tot no les impedeixen seguir endavant i construir una vida a la mesura del seus cognoms. Cadascuna el seu. El que porten dintre i no el que prenen dels marits.
El personatge de la Mamaranna Rosa (la iaia), suport i saviesa popular de totes i per totes les dones de la família; que passa de generació en generació, i que ens acompanya al llarg de tot el llibre, tant viva com després de morta, condimentant la historia de totes les dones que l´envolten, des de la seva mare fins a les seves netes.
Un llibre també per a repensar i valorar la importància del procés d´alliberament de la dona durant el segle XX (a Itàlia i a aquí), des de el permís per a mantenir el cognom en casar-se, fins a emancipar-se, poder estudiar a la universitat o fins i tot tenir opinió pròpia.
Una història preciosa, escrita de forma magistral, dinàmica i atractiva que a mi em va captivar de principi a fi.
Que? El llegim?

EL APELLIDO DE LAS MUJERES
Hay libros que cuando los empiezas a leer el/la autor/a ya te ha atrapado de forma inexorable y ya sabes que lo devorarás de cabeza a pies sin importar las páginas que tenga. Y este es uno de ellos. Cuando terminé el primer capítulo (muy corto, por cierto) exclamó con voz alta "Esto es empezar un libro. Genial". La semana pasada lo terminé con ese sentimiento que hace que las últimas páginas las leas poco a poco porque no quieres que el libro se acabe.
La historia de una saga de mujeres italianas del siglo pasado que no llevan el apellido en el DNI. Lo llevan en el ADN, un ADN construido a golpes por la autoridad del padre, por la disciplina familiar, construido por desengaños, por miedos, inseguridades, incertidumbres y celos que a pesar de todo no les impiden seguir adelante y construir una vida a la medida de sus apellidos. Cada una el suyo. Lo que llevan dentro y no el que toman de los maridos.
El personaje de la Mamaranna Rosa (la abuela), apoyo y sabiduría popular de todas y por todas las mujeres de la familia; que pasa de generación en generación, y que nos acompaña a lo largo de todo el libro, tanto viva como después de muerta, condimentando la historia de todas las mujeres que la rodean, desde su madre hasta sus nietas.
Un libro también para repensar y valorar la importancia del proceso de liberación de la mujer durante el siglo XX (en Italia y aquí), desde el permiso para mantener el apellido al casarse, hasta emanciparse, poder estudiar en la universidad o incluso tener opinión propia.
Una historia preciosa, escrita de forma magistral, dinámica y atractiva que a mí me cautivó de principio a fin.
¿Qué, lo leemos?



Comentarios